MONTANYANA, POBLE DEL TEMPS ATURAT

Agafem la carretera N-230 que va de Lleida a Viella i que serpenteja de sud a nord entre Catalunya i Aragó per la Franja. A la punta sud de la històrica Ribagorça hi ha el Pont de Montanyana, petit centre de serveis d’aquest territori escassament poblat. Deixant enrera el nucli, ben aviat trobarem a l'esquerra una desviació que ens porta a Montanyana. Després d’un escàs quilòmetre de corbes arribem a aquest poble, declarat Conjunt Històric Artístic l’any 1984.

Montanyana és un interessant conjunt de cases graonades a la falda de la muntanya delimitada pels torrents de Sant Miquel i de Sant Joan. A dalt, coronant el conjunt, hi és l’església de Santa Maria de Baldós. El temple podria datar dels segles XII i XIII, i és un exemplar de transició romanico-gòtica, amb nau de creu llatina i on destaca l’espectacular portalada romànica, amb Pantocràtor i dos àngels escolpits entre sis arquivoltes de mig punt. L’airós campanar té arcs cecs similars al de l’estil romànic llombard.

Just darrere seu hi ha una de les torres defensives, la del Castell de la Mora. Una mica més avall, a mig camí entre l’església i la base de la muntanya, hi ha l'altra: la Torre de la Presó, del segle XI, que forma part de la fortalesa medieval. I a ran del torrent de Sant Joan, l’església homònima. Romànica, que sembla datar del 1175 i que va ser erigida pels Germans Hospitalaris en aquell indret, un xic apartada. Un pont medieval comunica dos barris de la població, a més de diversos passos i arcades.

Tot i que durant els 60 i 70 Montañana es va abandonar, hi ha un creixent esperit de recuperació del poble. Persones mogudes per l’amor a la seva terra han batallat perquè Montanyana no caigués en l’oblit. Així, moltes cases comencen a recuperar-se per a segona residència i fins i tot dues famílies hi viuen tot l’any, tot i no disposar encara d'aigua corrent. Ho fan possible dues entitats: l’Associació de Veïns de Montanyana i també de la Asociación de Amigos de Montañana.